La veu del mes
La veu del mes: JOAN VINYOLI ( Barcelona, 1914-1984).
Amant de la naturalesa en una primera etapa de la seva obra, s'anirà tornant cada cop més introspectiu a partir de l'any 70, després de gairebé una dècada de silenci poètic. Dins els seus versos sorprèn la voluntat de despullament, i la fe en la poesia entesacom un aferrament a la pròpia vida, fent que les seves vivències esdevinguin mirall dels seus poemes.
A grans trets, les constants temàtiques de l'obra de Vinyoli són el desengany amb la família, el dubte existencial, la por, l'alcohol i la naturalesa. Aquí en teniu un mostra.
CANT
M’ajup el temps i l’obsessiu treball
de refusar-me als ídols; compromès
a no cedir, bec ginebra amb cascall.
Morir? Dormir?...M’he redreçat il·lès.
És ara, amics , que recordo l’après
d’un arbre, d’una roca, d’un cavall,
i el cant reprenc de l’incesant estrall
del temps que destrueix tot el promès.
En el quiet, blau ordre del matí,
neix la paraula neta quan, primer,
tot s’ha perdut, avall, sense destí,
o calla tot fins que s’arriba a fer
la soledat oberta en què puc dir
que brilla el sol fins que la nit em té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada