22 d’abril 2008

La veu del mes: JOAN VINYOLI

Aquesta secció vol suscitar la reflexió i l `aportació de continguts i valors socials i d`autors compromesos amb les expressions de cultura originals que no hagin atravessat el filtre de la imposició mediàtica, sovint agressiva amb l`entorn i el context que l`envolta.
Esperem que ens envieu contes curts, poemes o lletres de cançons que us hàgin captivat, i els valorarem entre tots !!!

JOAN VINYOLI ( Barcelona, 1914-1984).

Amant de la naturalesa en una primera etapa de la seva obra, s'anirà tornant cada cop més introspectiu a partir de l'any 70, després de gairebé una dècada de silenci poètic. Dins els seus versos sorprèn la voluntat de despullament, i la fe en la poesia entesa
com un aferrament a la pròpia vida, fent que les seves vivències esdevinguin mirall dels seus poemes.
A grans trets, les constants temàtiques de l'obra de Vinyoli són el desengany amb la família, el dubte existencial, la por, l'alcohol i la naturalesa. Aquí en teniu un mostra.


CANT

M’ajup el temps i l’obsessiu treball

de refusar-me als ídols; compromès

a no cedir, bec ginebra amb cascall.

Morir? Dormir?...M’he redreçat il·lès.


És ara, amics , que recordo l’après

d’un arbre, d’una roca, d’un cavall,

i el cant reprenc de l’incesant estrall

del temps que destrueix tot el promès.

En el quiet, blau ordre del matí,

neix la paraula neta quan, primer,

tot s’ha perdut, avall, sense destí,

o calla tot fins que s’arriba a fer

la soledat oberta en què puc dir

que brilla el sol fins que la nit em té.


Si voleu conèixer-lo més, el dia 20 d'abril, a les 7 de la tarda organitzem un recital dedicat a la seva poesia; Si no podeu venir, sempre us quedaran els seus llibres...